Políticas educativas y proceso de inclusión de las TIC en el aula

A causa de la omnipresencia de las tecnologías, se han abierto muchas debates sobre la inclusión de estas en el aula y las políticas educativas que se han llevado acabo y la efectividad de estas. 

Las políticas educativas y el proceso de inclusión de las TIC en los diferentes centros de educación puede dar un resultado muy diferente entre un centro y otro. Por este motivo no creo que las medidas que se toman para utilizar e integras las TIC en educación no son muy efectivas ya que creo que se aborda más el proveer recursos tecnológicos a los centro que no el formar a los profesores en este tema y potenciarlo. Como dice este artículo "La política de integración de las TIC tiene una mayor probabilidad de éxito cuando la formación del profesorado incluye competencias específicas y tareas que incorporan las TIC en su práctica de aula cotidiana y conecta explícitamente estas prácticas con la visión global de las políticas educativas «estratégicas»" (Valverde, Garrido, Sosa, 2010), es decir puedes dotar a los centros y profesores de múltiples recursos tecnológicos para utilizar en el aula, pero si después no lo integran en las prácticas diarias esto no supone nada.

Para que los profesores utilicen de manera innovadora las TIC en el aula no es suficiente solo con políticas efectivas, como dice el articulo anterior" las TIC se introducen en las escuelas, se perciben como innovadoras por sí mismas, sin considerar el contenido transmitido a través de su uso " (Valverde, Garrido, Sosa, 2010), pero para eso es necesario pasar por un proceso. Según el proyecto ACOT los profesores pasan por 5 fases para innovar con las TIC y este puede durar hasta varios años, y para que se produzca también es necesario que el centro tenga un proyecto sobre las TIC y la formación y coordinación de todos los maestros para poder hacer este progreso. Para esto se necesita mucha predisposición por parte del profesorado ya que supone invertir mucho tiempo en formación para poder hacer un buen uso de estas en el aula, si no se tiene actitud no se llega a ningún sitio.

Debido a la poca formación que en general tienen los maestros sobre las TIC, el uso de estas en el aula es bastante básico y poco frecuente. Las TIC se utilizan más como premio para los alumnos y sin una relación con los contenidos del día a día en clase. Es decir, no se integran en el aula se utiliza a parte de esta. Por esta razón los niños tampoco hacen un aprendizaje significativo de estas.

Para esta integración de las TIC en el aula también es necesario aliarse con las familias, ya que es una buena forma para potenciar en casa el trabajo que se hace en el aula. Para esto debe ser el maestro el que de el primer paso siguiendo un plan de actuación para la integración de las familias en este plan.

Las TIC nos pueden facilitar mucho la práctica diaria en las aulas y es un muy buen recurso por el simple hecho que motiva a los niños y produce en ellos un aprendizaje más significativos y permite adaptar-se a cada una de sus necesidades. Pero esto no es solo posible con tener los medios sino que se tiene que tener ganas de innovar y dedicar mucho tiempo a introducir las TIC en el aula con la colaboración conjunta de todos los agentes comprometidos en el proceso educativo.

PLE. Entorn Personal d'Aprenentatge

Actualment hi ha una omnipresència de la tecnologia, concretament, de la web 2.0, que en paraules de Cabero (2009) “supone una utilización de nuevas herramientas de counicación, o major dicho de una galàxia de nuevas herramientas tecnólogicas para el desarrollo de diferentes aspectos”.

Gràcies a la web 2.0, la tecnologia per aprendre, es parla del concepte d’Entorn Personal d’Aprenentatge, també conegut com PLE en anglès. Castañeda y Adell (2013), defineixen aquest concepte en tres grans blocs que es caracteritzen per unes eines, unes activitats, i unes estratègies d’aprenentatge per accedir a la informació, per reflexionar, per crear i per col·laborar. Aqui us deixo un enllaç per si voleu saber més sobre l’Entorn Personal d’aprenentatge. http://aula.virtual.ucv.cl/wordpress/entornos-personales-de-aprendizaje-como-sistemas-de-gestion/

A continuació us mostro el meu PLE que vàrem realitzar a classe només centrat en el món virtual, ja que en primer ja vàrem realitzar un PLE que incloïa el món presencial i aquest ja no varia.

En la realització del PLE he comprovat que totes les eines estan relacionades entre si, ja que com tenen diferents funcions es poden compaginar. Amb unes fas una recerca, amb altres crees la teva pròpia informació i per últim la comparteixes, tot és una xarxa, que tot i que poden funcionar individualment, sol ser una correlació.

Amb l’ús d’aquestes eines l’aprenentatge es converteix en bidireccional, no només podem rebre informació per al nostre benefici si no que el mateix que la rep pot compartir informació en la xarxa a través d’aquestes eines i fa que l’experiència sigui més enriquidora. A més avui en dia, amb l’ús que es fa d’internet per al procés d’aprenentatge, és important també cercar eines per millorar-lo ja que no podem donar-li la esquena ja que són molt necessàries.

En el primer curs ja vàrem realitzar un PLE, però ara està una mica més ampliat i només ens hem centrat en el món virtual. El que més s’ha ampliat ha estat la part de crear informació, ja que des de primer hem realitzat molts de treballs i sempre hem buscat la forma de innovar i de cercar altres eines per fer-los com són el Poowtoon i el Prezi.

L’eportafoli és el que més ens ha fet ampliar el nostre PLE, ja que amb cada entrada de bloc, hem de cercar informació, fer artefactes utilitzant diferents eines cada vegada per fer-ho, compartir enllaços de pàgines en les que hem consultat o de les nostres pròpies entrada anteriors, i sobretot ho compartim a tot el món que ho vulgui llegir ja que és una pàgina que la tenim pública per a tothom. En primer quan vàrem fer el nostre primer PLE ja era molt extens perquè havíem començat amb el nostre eportafoli, però després les eines que hem afegit les hem cercat pel nostre propi compte per a altres activitat, per això no hi ha molta diferència del primer al segon.

Sent que aquest entorn el control perfectament i que m’ajuda en el meu procés d’aprenentatge, però també crec que moltes vegades l’aprenentatge és inconscient, ja que simplement estàs navegant per la xarxa i vas trobant enllaços que te interessen però a la vegada et fan aprendre.

Aquest perspectiva de la tecnologia seguirà molt present en el meu procés d’aprenentatge en el futur i com a docent ja sigui per interès propi o per documentar-me per a després posar-ho en pràctica a l’aula i com per suport per a que els alumnes també es familiaritzin amb les tecnologies i s’involucrin en el seu procés d’aprenentatge.

Societat de la informació, tecnologies digitals i educació.

En aquest primer tema de la assignatura de Mitjans i Recursos Tecnológics hem vist que és la societat de la informació i quin és l’impacte educatiu que té.

Per començar primer de tot definirem que és la societat de la informació. És una societat on tots poden crear, accedir, utilitzar i compartir informació i el coneixement per a que les persones, les comunitats i els pobles, puguin desenvolupar el seu ple potencial i millorar la qualitat de les seves vides de manera sostenible. Aquesta societat també ha aproximat el concepte de globalització, que ja apareixia abans de la societat de la informació però aquesta a accelerat el procés.

Partint d’aquesta base, Echevarria (1999) identifica distintes perspectives i posicions sobre el paper de les noves tecnologies i podem distingir cinc: el discurs mercantilista, el crític-polític, el tecnocentrista i el apocalíptic.

Però tot i així les noves tecnologies tenen una doble cara, la amarga i la amable, que serien com els avantatges i inconvenients  d’aquestes. En primer lloc, en la cara amable, trobem una millora de la qualitat dels serveis, es trenquen les barreres de l’espai i el temps, augment d’accés a la informació, noves formes de participació i aparició de noves industries i progrés econòmic.

Per altra part, en la cara amarga, tenim dependència tecnològica, pèrdua de la privacitat i augment del control, impacte mediambiental, uniformisme i hegemonia cultural, saturació d’informació i bretxa digital que és una de les més importants que consisteix en la diferència entre aquelles persones que tenen accés a les TIC i saben utilitzar-les i aquelles que no.

Aquestes noves tecnologies tenen un impacte en l’educació, que consisteix en la materialització com aspecte positiu per als educadors, de que internet representa la biblioteca universal.

No obstant aquest empatx d’informació pot generar desinformació per sobreinformació, desfàs entre desenvolupament social i del sistema, noves exigències de la formació ocupacional, ruptura amb el model d’organització lineal de la cultura impresa i una bretxa generacional, és a dir, la diferència entre els joves i els adults en l’enteniment dels nous codis de informació.

Aquest impacte també genera uns reptes de l’educació davant les noves tecnologies com són la integració de les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar, estendre la formació a través de xarxes d’ordinadors, reestructurar els fins i mètodes de l’ensenyança, és a dir, nous rols per a alumnes i docents, i revisar i replantejar la formació ocupacional.

Per últim després de veure l’impacte de les noves tecnologies sobre l’educació s’arriba a un altre repte, que es crear un nou concepte d’alfabetisme. Els ciutadans del segle XXI necessiten múltiples alfabetitzacions i aquestes són: alfabetització en la lectoescriptura, en comunicació audiovisual, en les tecnologies digitals i en la informació.

Totes aquestes alfabetitzacions es poden nomenar com a multialfabetitzacions, que és, saber accedir i usar de forma crítica, intel·ligent i ètica la informació independentment de en quin format sigui. La informació d’aquesta implica quatre dimensions: dimensió instrumental, saber accedir a la informació, dimensió cognitiva, saber transformar la informació en coneixement, dimensió sociocomunicacional, saber expressar-se i comunicar-se, i per últim la dimensió axiològica que és saber usa democràtica i èticament la informació.

La evolució de les noves tecnologies ha augmentat molt en els últims anys, i té un gran impacte en la societat, però fins ara jo no m’havia fet cap plantejament sobre aquest fet perquè jo pràcticament he nascut amb les tecnologies. Tot i que de petita encara no hi havia tantes innovacions com ara, hem aprés a utilitzar-les molt fàcilment, tot el contrari que els adults. Per això penso que ha estat bé llegir aquests articles i veure els vídeos perquè han dut la meva reflexió a un altre punt de vista.

Per exemple jo tinc facilitat per utilitzar les tecnologies, i la meva mare s’està introduint ara en l’ús d’aquestes i quan me demana ajuda per coses que per a jo són més fàcils de fer mai em poso en la seva pell però ara si que penso que tampoc ella ha tingut una educació basada en aquestes tecnologies i és normal que no sàpiga com utilitzar-les.

Per acabar dir que el progrés de les noves tecnologies pot ser molt favorable en l’educació, però el problema es que encara no es sap com introduir-les de una forma favorable per al procés d’ensenyança i aprenentatge.

A continuació us adjunt els esquemes dels temes tractats a classe.

Hola! Soc n'Andrea i estic estudiant el quart curs d'Educació Infantil.

Avui començ nou blog de la assignatura de TIC.